PAUTES DE CONVIVÈNCIA I DAVANT DEL CONFLICTE

Pautes d’obligat seguiment per a tots els docents, docents nous, substituts i personal PAS  en relació a la convivència i al clima d’aula i de centre
 ● Establir vincles afectius amb l’alumne. És molt important que l’alumne se senti vinculat afectivament amb els seus professors. Això no vol dir consentir-li tot.
● Tota amonestació oral seriosa, discussió d’un conflicte…s’ha de fer en un despatx, en privat i amb tota la calma Mai al mig del grup classe, o en un passadís on hi ha altra gent, o amb la presència d’altres professors.
● Destinar tot el temps que faci falta (setmanes, mesos) a la cohesió de grup. TOTS els alumnes s’han de sentir pertanyents a un grup que els accepta tal com són.
● Coherència en l’actuació. Quan donem una consigna, una ordre, una promesa, etc., hem de ser molt conseqüents en el compliment per part nostre del que s’ha dit i sempre ho hem de complir.
 ● Marcar límits molt clars, respectar-los i fer-los respectar, amb contundència però SEMPRE I AL MATEIX TEMPS, AMB MOLT AFECTE. Cal que sàpiguen el que poden fer i el que no. El noi o noia ha de sentir que el seguim estimant, valorant positivament, tot i no acceptar certs comportaments. El que és incorrecte és el comportament, no el noi o noia.
● Flexibilitat en l’actuació davant dels alumnes. En segons quins moments és millor deixar el tema per una estona més tard i tractarlo amb ell en un despatx, tots estem massa nerviosos, però cal una conseqüència pel que s’hagi fet.
● Tot comportament de tipus sancionable ha de tenir una conseqüència (de tipus reparador, de prestació d’un servei, un càstig a l’hora del pati, una amonestació oral en un despatx i lluny del grup, etc. ...). aplicable pel propi professor i no per terceres persones.
 ● Utilitzar prioritàriament el reforç positiu. Normalment els adolescents responen molt millor si utilitzem el reforç positiu (la lloança, l’afecte, el contacte físic, el reconeixement d’allò positiu - sigui bon comportament o col·laboració amb altres o èxit en aprenentatges -, etc. ...)
 ● Permetre que l’alumne pugui participar, d’alguna manera, en les decisions que l’afecten (normes d’aula, acords particulars, compromisos, proposar la possible sanció per allò que no ha fet bé etc. ...)
● Atribuir-li a ell la responsabilitat de les conseqüències dels seus actes. El noi o la noia ha de comprendre que si hi ha un càstig és per que ELL/ELLA ha fet i dit alguna cosa que implica aquesta conseqüència, ell/ella ha triat fer allò que no és acceptable.
● Tractar sempre i en tot moment, amb respecte l’alumne. Si nosaltres no el respectem ell tampoc no ho farà, ni a nosaltres ni als companys professors.
● Confiar en el noi/noia. Cal que el docent senti i verbalitzi que confia en ell i en les seves possibilitats de millora.
● Mantenir en tot moment un to de veu suau. No cridar, ells s’acostumen a cridar més. No és gens educativa l’apreciació de la figura adulta que perd els papers.
● En la mesura del possible és millor avisar l’alumne amb la mirada o un simple gest.
● No perseguir l’alumne ni per la classe ni per altres llocs. Això és el que vol, jugar al gat i la rata. En la major part dels casos tornarà tot sol.
● No entrar en la provocació de l’alumne (ens posaríem al seu nivell). La provocació no és res personal, molt sovint és per cridar l’atenció i/o és el reflex del seu malestar. Mantenir sempre la calma i si en aquells moments no estem calmats, ja tractarem el tema unes hores més tard o l’endemà si convé. Aconseguirem molt més des de la calma que des del neguit.
 ● Convé parlar de la dinàmica de la classe amb el tutor paral·lel i/o el tutor individual. Parlar per a cercar solucions educatives
● En situacions de molt descontrol cal demanar ajut al  company professor.
● Cal preveure recursos i estratègies per als moments més difícils (entrades i sortides de l’aula, canvi de classe, darrera hora del dia, ...). Es valora molt positivament el professorat que sap veure quins són els moments difícils i conflictius, que entén que la seva presència en el passadís, a l’entrada, en dies de pluja a l’hora del pati.... fa acte de presència per a ajudar als companys . La nostra presència afavoreix el treball principal en la convivència: LA PREVENCIÓ del conflicte.
● Si haguéssim d’intervenir en una baralla, caldria enfocar la intervenció tenint en compte aquests tres criteris:
 ● aturar la baralla evitant totalment el contacte físic amb els alumnes, Estendre braços i fer de barrera de separació. MAI AGAFAR-LOS.
 ● ensenyar que hi han altres maneres de resoldre els conflictes. Si no estan gaire enfadats cal preguntar-los què volien aconseguir, com ho podrien haver resolt i que s’ho parlin ells, i si estan molt enfadats cal deixar que es calmin i parlar-ne més tard,
● sempre és millor que siguin ells que resolguin el seu conflicte abans que nosaltres intentem fer justícia.
 ● Mantenir una relació positiva amb la família. Iniciar les entrevistes amb les famílies durant el primer trimestre per poder establir un vincle.
 ● Atribuir als pares el paper principal en l’educació dels seus fills. Nosaltres som uns col·laboradors seus.
● Tenir molta cura de les informacions que fem circular en relació a l’ alumnat i la manera i el lloc on ho fem. El professor pot parlar del treball i comportament de l’alumne, dins la seva matèria, de les dades objectives per escrit que tindrà dels altres professors o de les dades del butlletí de notes. No està però autoritzat a fer ús d’informacions confidencials sobre un alumne o una família fora de les reunions oficials i professionals de centre –equip docent i claustre.
Darrera modificació: dijous, 27 juliol 2017, 12:13